Letras StillMorris.cat

Voldria veure com s’encén la llum reflectint la teva pell
voldria mil poemes en la ment
i espurnes en els teus ulls.

Voldria robar-te un trosset de temps per estimar-te i somiar
voldria una onada lluny al mar
i fugir de tot i res.

Voldria una paraula i dir-t ́ho tot i sortir d ́aquest infern
voldria sentir un ocell només
en el silenci del teu cor.

I no tinguis por
l’ omplirem d’estels i no tinguis por
tu i res més.

Una mirada, un racó i un petit gest un somriure i una mà oberta al cel en el teu cos potser no hi manca
ja res més, noves llums al teu carrer.

(Still Morris)

Entra el soroll
I m ́emboira el pensament Enyor el so d ́una veu.
Fora fa fred
I en els vidres entelats Jo dibuixo el teu nom.

Sent-me alenar
Des d ́aquest auricular Omplint espais buits Espais buits entre tu i jo.
A un lloc estrany
Escolto el tràfic al carrer Tombat dins un llit alié i fred.

I passa el temps S ́arrossega lentament Tot torna fosc, fosc i fred.

Sent el meu cor
Des d ́aquest racó del món Bategant per tu, bategant per tu.

(S. Morris, X. Escutia)

Quan el dia em crida
però encara és fosc
finestres obrint-se amb vistes al món.

Mirades buides
des del meu llit
com actor sense paper sortint d’una nit.

Només queden somnis
d’un final obert llums apagant-se
i empremtes en la ment.

Però ara sé que al cap i a la fi malgrat tot,
això és el que tinc.

Abriga’m amb els astres
però tingues ben present que
la terra sempre viatja sota els meus peus.

És un nou paisatge, però amb vells camins
comença un nou dia sortint d’una nit.

Un camí verge món per guanyar
mil primaveres es la llibertat.

Un camí verge
món per gaudir comença un nou dia sortint d’una nit.

(Still Morris)

Un
només un moment
on els teus ulls a la tele m’ho van dir tot i més.

Tu
tu i el teu nen
esgotats, entrellaçats arribant d’aquell infern.

Qui
qui va ser el malparit
que en robar-te la mirada va posar llums a la nit.

Com
no sé com vas poder sobreviure
a una travessia mortífera i pudent.

Enmig d’aquella massa
humana tens ganes de plorar
però ja no et queden
més llàgrimes
totes van quedar al mar.

Una criatura entre els teus braços
una vida pendent d’un fil
però et vas fer una promesa
jo ho faré pel meu fill.

Ulls
blancs rodons
no parpellegen ens miren
implorant al nostre món.

Sort
a tu i al teu nen
en aquesta nova vida
T ́ho dic serenament.

Perquè això no és ni molt menys
aquell paradís somiat
i la primera recompensa
ja és un títol d’il·legals.

Comprant aquests passatges
creies comprar la llibertat
però quina vida tenies dona?
no la vull ni imaginar.

(Still Morris)

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat en mi.

Si em dius «et vull»,
que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps
d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc,
escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira,
cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer, ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort,
i que la vida ens doni
un camí ben llarg.

(Lluis Llach)

A la ciutat, al carrer
ja no hi ha verd
lladres de vida,
han deixat els arbres nus i callem farts,
només escoltant les mentides d’aquells fabricants,
fabricants de misèria i de ruïnes.

No ens queda res,
sense l’abric del seu mantell
ja no hi ha ball,
sense la seva música al vent però de nou surt un sol
que transforma i ressuscita omplint de color
aquelles branques escanyolides.

Lladres de vida,
ara pregueu el nostre perdó però ja no ens queda
ni tan sols una cançó
no volem més històries
que ens portin a perdre la il · lusió
ara que els arbres
omplen de nou el nostre cor.

D’aquells arbres nus davant dels meus ulls.
Aquells arbres nus davant dels meus ulls.

(Still Morris)

StillMorris.cat

Los comentarios están cerrados.